dijous, 7 de juny del 2012

TRENCANT MITES - L'IMAGINARI DE L'HOME VIOLENT

Un dels mites que més costa destruir, és el que pesa sobre “l’estereotip de l’home violent,  l’home maltractador”, tant la societat en general com els/les professionals, tenen l’opinió generalitzada d’un “perfil”: home fracassat, ignorant, de baix nivel cultural, amb problemes d’alcohol i toxicomanies, amb conductes delinqüencials, aturat, amb poques habilitats socials, amb antecedents de violencia intrafamiliar,que ha patit maltractaments a la infancia, amb patologíes de salut mental… i l’esforç dels/les que treballem en la lluita contra la violència masclista sabem que no és així.


Encara que els estudis i investigacions també han demostrat que no existeixen patrons, existeix una resistència a creure, que aquell home era “normal”, treballador, exitós, simpàtic, agradable…hagi comés aquells actes de violència, el nostre cervell actúa com a “negador”, no, “no pot ser”, busquem justificacions i excuses que expliquin alló, arguments simplistes en la mateixa línea de l’ordre patriarcal, amb el mite de la provocació, dels interessos ocults, de no creure en les testimonis d’aquesta violència, i tants altres…per mantenir la realitat estable i controlada, per no qüestionar-la…i així etiquetar-lo com a “monstre”.

En un anterior post, vaig explicar amb dades, el mite de “masclisme-leninisme”, i com des de moviments socials i col·lectius d’esquerres es pensa que les actituds i comportaments masclistes eren només o més probables en homes “tradicionals, conservadors, de dretes,…” i no és així.

Els comportaments violents i masclistes perpetrats per aquests “protagonistes militants progres”, que no s’ajusten a “l’imaginari del maltractador”, poden ser encara molt menys reconeixibles, i actuar amb més impunitat, les dones que s’han atrevit a denunciar o manifestar aquesta realitat “del bon company”, explicar una agressió, han estat silenciades, excloses, o acusades de fer “oposició política” o traidores a la causa… trencar amb el concepte que és un problema privat i la resistència que aquestes coses també és “l’enemic masclista” i està a tot arreu.

El mite de la “dona activista”, l’imaginari que la dona feminista i lluitadora, ha de ser forta, independent,activa,segura, sense contradiccions,… i això fa més difícil l’autoreconeixement de les situacions de dependencia i violencia, la vergonya de la reacció a “decepcionar” a les companyes i companys, la por a les conseqüències…Ser feminista, activista,…no significa que no es necessiti tot el suport de les amistats i/o professionals especialitzats/des,per trencar amb relacions abussives o per recuperar-se emocionalment , precissament reconèixer limitacions i contradiccions, identificar, escoltar, compartir, dialogar, són pràctiques feministes molt saludables per sortir de situacions de violencia.

Ser conscients i tenir clara la posició contra el maltracte i les violències masclistes, per actuar i no ser cómplices, no existeix la neutralitat davant dels maltractaments, i tenim el deure d’oferir l’acollida i el suport necessari, i percebre les senyals per detectar quan una dona estigui patint violència masclista, no jutjar-la sinó escoltar-la, encoratjar-la, acompañar-la, i ser capaces/ços de mirar més enllà de la imatge, de l’aparença, dels prejudicis, desarticulant així  els imaginaris de gènere, ja constitueixen pràctiques de lluita social contra les violències masclistes.

@RobenFawkes

PD: Aquest post està dedicat a Magda, que m’ha donat a conèixer un material excel·lent, i és un resum de l’article Rompiendo imaginarios: maltratadores políticamente correctos, de Barbara Biglia y Conchi San Martín, del llibre altament recomenable: ESTADO DEL WONDERRA
També recomano la lectura dels textos, d’un dels primers links del bloc: TIJERAS PARA TODAS: http://www.lahaine.org/index.php?p=48085
Ah! Bob Marley era un maltractador masclista. Boikot!